Entrevista a Guy de Maillé, director de Green Concept Management
“Qui pagarà el desmuntatge d’aquí a 30 anys?”
Guy de Maillé sap el que és tenir una explotació vitivinícola ruïnosa a la regió de Bordeus i trobar una solució per continuar conreant vi assolint avantatges econòmics, a més de fomentar el respecte paisatgístic i la responsabilitat social per la comunitat. Es tracta d’un model d’instal·lació “AgriVitiVoltaica” que ja està en marxa a França recolzada per un Decret Llei des del passat abril i que a poc a poc arriba al nostre país. El concepte és clar: protegir l’agricultura i l’agricultor mitjançant les energies renovables, concretament la solar, i garantir als ciutadans que no haurem de pagar els desmuntatges amb els nostres impostos ni quedar-nos amb terres sense producció agrícola.
Som al Penedès, terra de vinyes i vi, i també de molt escepticisme davant les instal·lacions fotovoltaiques que vostè defensa…
Un escepticisme que comprenc totalment perquè amb les instal·lacions fotovoltaiques a les finques agrícoles s’ha especulat molt i s’ha enganyat a molts petits propietaris. A més, l’Administració ha de ser partícip i coneixedora dels acords; han de poder actuar en cas de fallada energètica i/o agrícola.
Projectes solars per finques agrícoles n’hi ha molts. Per què el de Green Concept és diferent?
Li ho diré en xifres: 3.000 euros per megawatt instal·lat per any pel propietari, i ara no els en donen ni 400. Una altra dada: 2.000 euros per megawatt instal·lat per any per l’agricultor, que pot ser el mateix propietari, independentment dels guanys que li generi el seu conreu. I de pas 750 euros per megawatt any a la caixa de pensions d’agricultors més propera. Tot això ho paga l’instal·lador industrial… I una altra garantia real fonamental es que garantim el desmuntatge de la instal·lació, la possibilitat d’intervenció de l’Administració en cas de fallada de l’operador és indispensable per a garantir el futur de les nostres terres.
Què més ens pot explicar del desmuntatge?
Quatre anys abans de finalitzar el contracte de lloguer de les terres (el Dret Real de Superfície), l’industrial ha de fer una licitació segons la legislació del moment per desmuntar la instal·lació fotovoltaica construïda i deixar les terres a punt per plantar el tipus de cultiu més beneficiós en aquell moment. Al cap de sis mesos de la licitació, ha de dipositar a la caixa de dipòsits i consignació el valor mitjà de la licitació més un 20% més IVA a favor de l’administració, que podrà utilitzar aquests diners per desmuntar.
Com ha de ser la finca i el projecte. On es conrea?
Nosaltres no estudiem cap cas en què el propietari no estigui connectat amb la terra des d’abans del 2015, llevat que hagi estat obligat a vendre les seves terres per poder afrontar els costos de l’herència i que es proposi recomprar-les gràcies al nostre projecte de doble activitat. De la mateixa manera, no entrem en cap projecte superior als 60 megawatts. Es conrea a la franja de terreny entre panels solars on a més de vinya poden conrear-se d’altres vegetals i que és un terra que degut a l’ombra de les plaques és de mitjana quatre graus més fresca, i està menys exposada a la desertificació.
Abans ha dit que les administracions han de ser més actives…
Hem d’evitar l’especulació; a Catalunya i a la resta de l’Estat falta que s’entengui que el model “AgroVitiVoltaic” és d’interès general. Per exemple, les administracions haurien de signar també els Drets de Superfície com a testimoni dels acords i actuar en cas que les garanties signades no es respectin.
Què passa si les parts no compleixen?
L’auditoria és constant any rere any tant als propietaris, com als agricultors i per decomptat als instal·ladors, que han de rendir comptes i verificar que estan complint tot el que han signat en el projecte. Aquí la idea és clara, les renovables i tot el projecte han d’estar al servei de l’agricultor i no a l’inrevés.
Per acabar, què té a veure l’AgroVitiVoltaica amb l’autoconsum?
L’autoconsum i l’emmagatze-matge energètic són essencials per a un consum més barat, però necessitem un canvi legislatiu per poder connectar les plantes de producció energètica a 15 quilòmetres dels consumidors. Són el negoci energètic del demà per a més de 6.900 petits municipis a Espanya. Tots podríem desenvolupar plantes AgriVitiVoltaïques a mida de les necessitats del poble, de la indústria local o del centre administratiu més proper. Així, l’energia podria ser comercialitzada tot l’any i a tota hora a menys de 60 euros per megawatt i la producció AgriVitiVoltaica consumida en un radi de 15 quilòmetres complint amb el KM0.
Agrovoltaica, la ventafocs del desenvolupament sostenible
En un recent article publicat a El Periódico de la Energía i signat per Guy de Maillé i Joan Herrera, advocat i soci de la consultora Samso EDS, titulat “Agrovoltaica, urbanismo, y (una de las) cenicientas del desarrollo renovable”, els autors expliquen com “hem arribat a llegir com en determinades modificacions urbanístiques es prohibeix la instal·lació fotovoltaica (incloent-hi també l’agrovoltaica) sobre zones de regadiu, com si aquesta última no pogués oferir una millora de la producció en aquestes zones”. Com a conclusió, ambdós autors defensen “una ponderació entre sobirania alimentària, energètica i paisatgística”. Però això significa afinar més. Donar un rol a l’agrovoltaica i incorporar, de forma efectiva i no retòrica, la rellevància de l’emergència climàtica en la planificació urbanística.
“L’autoconsum i l’emmagatzematge energètic són essencials per a un consum més barat”
