-Després de les protestes recents dels agricultors, sembla que treballar i viure del camp serà més difícil que mai…

El pagès cultivador que paga els arrendaments de les terres agrícoles no és competitiu, gairebé un 30% sobreviu gràcies a la subvenció de la PAC. Si volem productes frescos i de proximitat, ho hem d’ajudar. És ell qui ens donarà menjar avui i demà…

-¿I això se soluciona situant plaques solars sobre els seus cultius?

Molts agricultors propietaris de petites finques de quatre a 60 hectàrees arrenden les seves terres per 330-400 euros per hectàrea i per any. Aquests propietaris, la majoria gent retirada, no poden viure amb aquestes rendes. Pel bé de tothom, necessitem les seves terres per al manteniment de la producció agroenergètica. El nostre concepte obligava l’industrial a pagar 3.000 euros per hectàrea i per any des del 2009 i ara estem en 3.400 euros. El dia de demà farem que les rendes siguin proporcionals a la producció energètica instal·lada per mantenir un equilibri econòmic sostenible entre l’industrial i el món agrícola.

-Com es beneficia la comunitat agrícola i la resta de la societat d’un projecte agrovitivinícola?

Signant els nostres drets de superfície, l’industrial es compromet a pagar 750 euros per megawatt instal·lat i per any a la cava cooperativa agrícola més propera o a la caixa de pensions dels agricultors. La decisió es pren de manera consensuada entre les administracions i nosaltres. Pel que fa a la societat vam ser els primers a parlar de la participació ciutadana, avui és una cosa que consta a la reglamentació catalana. Aquesta participació permet que el ciutadà del municipi, comarca o regió pugui invertir amb fons propis o creant deute per participar econòmicament en un projecte i obtenir la missa rendibilitat de 7 a 8% que pot obtenir l’industrial.

-Si es decideix suspendre lactivitat una vegada complert el termini, què proposen en el desmuntatge de la instal·lació?

Quatre anys abans de finalitzar el contracte de lloguer de les terres (aquí es diu Dret Reial de Superfície) l’industrial ha de fer una licitació segons la legislació del moment per desmuntar la indústria fotovoltaica construïda i deixar les terres a punt per plantar el tipus de cultiu més beneficiós en aquell moment. Als sis mesos de la licitació, ha de dipositar a la caixa de dipòsits i consignació el valor mitjà de la licitació més 20% més IVA a favor de l’administració, que podrà utilitzar aquests diners per desmuntar. En cas que l’industrial desaparegui, el municipi i el propietari de les terres estan protegits. Si no ho fa, perd els seus ingressos energètics dels últims tres anys i mig i si no fos suficient, perd la propietat de les instal·lacions que són fàcilment vendibles a fons de segona generació.

-¿L’agricultor propietari també té obligacions per recuperar els cultius, un cop finalitzat el projecte?

També quatre anys abans de finalitzar el contracte de lloguer de les terres el propietari ha de fer una licitació per plantar l’agricultura del moment a les terres arrendades i després de sis mesos ha de dipositar a la caixa de dipòsits i consignació el valor mitjà de la licitació més 20% més IVA a favor de l’administració, que podrà utilitzar aquests diners per fer la plantació amb els agricultors del municipi o de la cava cooperativa més propera. Si no ho fa, perd la renda de 3.400 euros per hectàrea i per any dels últims tres anys i mig.

-Canviant de tema quin paper haurien de tenir les administracions?

L’administració ha de ser actor i conèixer tots els acords que lliguen jurídicament les nostres terres amb la indústria. Jo insisteixo que els drets de superfície haurien de ser signats també per l’administració pública com a testimoni dels acords i actor de les garanties signades.

-Però encara hi ha moltes llacunes amb l’autoconsum i la generació renovable que poden fer dubtar de la proposta AgroVitiVoltaica molts propietaris cultivadors…

L’autoconsum i l’emmagatzematge energètic són essencials per a un consum més barat, però ens cal un canvi legislatiu per poder connectar les plantes de producció energètica a 15 quilòmetres dels consumidors. Són el negoci energètic del demà per a més de 6.900 municipis petits a Espanya. Tots podríem desenvolupar plantes AgriVitiVoltaiques a mida de les necessitats del poble, de la indústria local o del centre administratiu més proper. Així, l’energia podria ser comercialitzada tot l’any ia tota hora a menys de 60 euros per megawatt i la producció AgriVitiVoltaica consumida en un radi de 15 quilòmetres complint el KM0.

-Parla de KM0… què proposen per a consums energètics i alimentaris de KM0?

Energèticament, la legislació s’ha d’adaptar a les necessitats del ciutadà, hem de poder construir plantes AgriVitiVoltaiques a 15 quilòmetres del centre de consum i no limitar-ne la connexió a centenes de metres, com passa ara. És la única solució per fomentar lenergia KM0. Alimentàriament hem de consensuar les produccions agrícoles i vitícoles amb les administracions del municipi del projecte AgriVitiVoltaic de manera a vendre els productes frescos i de temporada a la proximitat.